Presentació de la col·lecció TECSED (Textos, Cultures i Societats en l’Era Digital)

Aprofitant la celebració de la Fira del Llibre de Palma, Edicions UIB organitza la presentació de la col·lecció TECSED. Textos, Cultures i Societats en l'Era Digital, un espai per difondre aproximacions crítiques als gèneres, textos i usos culturals de la contemporaneïtat. Juntament amb la col·lecció, també s'hi presentaran els dos primers llibres que hi pertanyen. A l'acte, hi participaran la coordinadora de la col·lecció, juntament amb els autors.

J. Molas i les avantguardes: una ressenya i dues reflexions peregrines i accelerades

La més recent complilació d’articles publicada per Joaquim Molas, Las vanguardias literarias en Cataluña. Imitación y originalidad (Madrid: Milenio, 2010) és tant un recull d’estudis literaris com un llibre d’aventures. I dic això perquè és un volum que analitza uns processos que foren aventurers tant perquè es proposaven una exploració per camins desconeguts fins al moment a les nostres terres, com també en el sentit etimològic del terme aventura, perquè tenien la mirada més posada en el que estava per venir que en el passat, una mirada dirigida cap un futur d’innovacions que la guerra civil s’encarregaria d’estroncar. Aquestes aventures s’expliquen en aquest volum en onze capítols distribuïts en tres blocs que permeten també una lectura cronològica. El primer és dedicat a estudiar la complexa implantació de les avantguardes en el context català; el segon fa atenció a desenvolupaments més concrets, referits a les cartes entre els pintors Joaquín Torres-García i Rafael Barradas, i, sobretot, a una anàlisi en profunditat de la trajectòria de Joan Salvat Papasseit i de J. V. Foix. El tercer bloc es dedica íntegrament a l’escriptura de Salvador Dalí, analitzant el seu procés d’assumpció i distanciament respecte del surrealisme i proposant una lectura atenta de la seva creació literària, i, especificament, una aproximació hermenèutica a La vida secreta de Salvador Dalí.

Bartomeu Ferrando i Kurt Schwitters

Bartomeu Ferrando, durant la seva performance a Can Alcover

335 pellizcos sonoros por debajo de las íes conraspaduras de a és una perfomance que combina una doble improvisació: la poesia fonètica i la música. Repeticions, xiuxiueigs i balbuceigs es mesclen amb gongs, trossos de paper i instruments de plàstic (en podeu fer un tast aquí: http://www.youtube.com/watch?v=RT3jCzSEi7E&feature=player_embedded). El poeta visual i performer Bartomeu Ferrando, juntament amb l’artista plàstic, músic i performer, Avelino Saavedra, intenten recrear un llenguatge primitiu.

Fa unes setmanes vaig tenir l’ocasió d’assistir a la conferència de Bartomeu Ferrando a Ca’n Alcover i, quan va recitar aquest poema, no vaig poder evitar pensar en la Ursonate de Kurt Schwitters (1887- 1948), que és un dels mestres més reconeguts del corrent dadaista. A més de ser pintor, va escriure diversos poemes fonètics, dels quals el més conegut és Die Ursonate. Sonate in Urlauten (Sonata de sons primitius) que va ser composta entre 1921 i 1932 (en aquesta pàgina podeu veure-la escrita: http://www.costis.org/x/schwitters/ursonate.htm; i en aquesta la recitada: http://www.ubu.com/sound/schwitters.html, tot i que Schwitters considerava millor escoltar-la que no pas llegir-la).

Contextos de Joan Brossa, J. London

Ens plau convidar-vos al segon seminari del grup de recerca LiCETC. Ens visitarà el professor John London del Goldsmiths College (University of London), qui ens parlarà de la recerca que ha conduït a la redacció del seu darrer llibre, Contextos de Joan Brossa (Barcelona: Universitat de Barcelona). Les dades de la presentació són les següents:

Data: dilluns, 23 de maig
Hora: 19.30
Lloc: Can Alcover (Carrer Sant Alonso, 24)
Títol: Joan Brossa i la traducció de la merda (o de l'abecedari)

Manuel de Pedrolo, entre el realisme sexual i l’erotisme

Manuel de Pedrolo és sobretot un escriptor conegut per la seva obra més difosa, però tot i així, també ha escrit obres que han estat situades a la perifèria del sistema literari, i no és precisament perquè no gaudissin de la qualitat necessària, sinó simplement perquè durant molt temps el gènere eròtic ha estat desplaçat del cànon, i encara més si tenim en compte que en algunes de les seves obres s’expressa en formes experimentals.

Només a causa de la repressió i de la censura imposada pel règim franquista es pot entendre que un llibre eròtic i en català, com per exemple Obres púbiques, escrit el 1971 no fos editat fins al cap de vint anys; o que la publicació d’Us convida a l’acte, una recopilació de 50 poemes visuals eròtics a càrrec de Xavier Garcia, es perllongués fins el 2000.

L'espiga del buit, de Miquel Bezares

L’escriptor llucmajorer Miquel Bezares ha estat recentment guardonat amb el premi Serra d’Or de poesia pel seu llibre L’espiga del buit, pel qual ja li havia estat atorgat, l’any passat, el premi Maria Mercè Marçal.
L’espiga del buit, amb el títol manllevat d’un vers de l’anterior poemari de Bezares, Anvers, es troba a la cruïlla entre el Tríptic del vers (nom que l’autor empra per referir-se als seus darrers tres poemaris: Versllum, El convers i Anvers) i una nova línia poètica per a l’autor. Així, L’espiga del buit, retorna després de tres anys amb un to intimista que, amb ressons del Tríptic, aconsegueix dotar de força i significat cada paraula i cada vers mitjançant uns recursos tipogràfics atrevits i un llenguatge poètic detallista i molt treballat.
L’espiga del buit és el fruit que ens dóna l’absència, el no-res, el fruit de la sensació de buidor com a estat anímic. En el cas de Bezares, aquest buit és un buit en la seva producció poètica i l’espiga que d’aquest temps en sorgeix és aquest llibre de versos curts que, gràcies als recursos literaris i tipogràfics que empra, permet que el lector pugui capbussar-se en aquesta buidor i que, a poc a poc, vagi omplint-la i extraient-ne el fruit.

Ecocrítica. Quan crítica literària i consciència ecològica s’uneixen.

L’ Ecocrítica o Ecocriticism començà a donar les seves primeres passes en la dècada dels setanta dins la cultura anglosaxona. Aquest nou corrent passà les fronteres i avui dia es pot dir que està present a tots els continents, encara que amb major rellevància als Estats Units gràcies a les formacions d’associacions de professors ecocrítics (ASLE) o revistes dedicades especialment a l’ Ecocrítica (JoE) .
Encara així, la consciència ecològica a la literatura sorgí des de temps enrere, sent una herència del romanticisme i, en el cas de la literatura catalana, les relacions entre l’home i la naturalesa començaren a reflectir-se en la Renaixença i el modernisme amb autors com Joaquim Ruyra, Prudenci, Josep Pla o Jaume Terradas.
Podríem dir que, el que s’entén avui dia com a Ecocrítica, és la teoria literària que examina les relacions entre els escriptors, els texts i el món, aquest últim entès no només com a una esfera social sinó també com una completa “ecosfera”.

La setmana del 16 al 22 de maig a LiCETC...

Jesús Revelles, doctor en Filologia Catalana per la Universitat Autònoma de Barcelona i investigador de la Càtedra Josep Pla, impartirà el seminari "La utopia iberista: el lusocatalanisme del segle XX". Serà el dimarts dia 17 a les 10:00 a l'aula 20 de l'edifici Ramon Llull (campus UIB). L'entrada és oberta a tothom!

Lee Ranaldo al Teatre de Lloseta, 13 de maig

Lee Ranaldo (Nova York, 1956), vocalista, guitarrista, escriptor i artista visual, conegut sobretot per ser un membre cofundador del grup d’avantguarda de Nova York Sonic Youth, pioners del noise rock i una de les bandes més influents del rock alternatiu va presentar al Teatre de Lloseta un espectacle que barreja música, text i vídeo. La idea rere l'actuació és combinar la guitarra, com a element sònic, amb el recitat poètic, amb el rerefons d'una projecció que actua de contrapunt del que sentim, tant en el sentit oral com en el sentit físic.

Quan dic això és perquè és indiscutible que Ranaldo, com ja feia a Sonic Youth, és amic del noise, amic de l'acoblament, del retorn que fan possible les pastilles de la guitarra i els amplificadors, lliures de la mà de l'instrumentista. Dir que hi ha acords, en plural, en aquesta performance és una mica arriscat, perquè el guitarrista, o en aquest cas no sé si anomenar-lo mestre de cerimònies, penja durant la major part del concert la guitarra al centre de l'escenari i la fa voltejar, deixa que el so evolucioni mitjançant la força de la gravetat. L'afinació oberta permet un acord, amb un so/renou que reforça els poemes o, en alguns casos,  impedeix que siguin transmesos amb la força que potser mereixerien.
Lee Ranaldo parteix de la tradició poètica beatnik nord-americana, amb Kerouac i Ginsberg com a grans referents, i en destaca el compromís polític. Tanmateix, davant la barrera lingüística evident que plantejava la recitació en anglès sense cap tipus de traducció, l'afirmació de Ranaldo que "de tota manera, la majoria no té sentit ni per a mi" resulta una mica decebedora.

Aquesta setmana a LiCETC...

Tres activitats LiCETC per a la setmana entrant:

el dimarts 10 de maig la traductora Dolors Udina impartirà un seminari sobre traducció (Campus UIB, Edifici Ramon Llull, aula 20, 10:00);

el mateix dimarts 10 de maig, la investigadora Andrada FĂTU-TUTOVEANU, de la Universitat de Braşov, impartirà el seminari "Press, propaganda and politics in Romanian Culture: Identity Construction and Stereotypes in Post-War Media Discourse" (Campus UIB, Edifici Ramon Llull, aula 22, 17:00);

i el dimecres 11 de maig l'editor Antoni Xumet parlarà del món de l'edició (Campus UIB, Edifici Ramon Llull, aula 5, 13:00).

Hi estau convidats!