Ciutats i literatures,2. "Literatura, Ciutat i Utopia".

Des de la Grècia clàssica, amb la República de Plató, passant per la Utopia de T. More, L’origen de la Desigualtat del Homes de Rousseau fins a la nostra actualitat, la literatura  utòpica ens ha deixat una gran herència sobre els diferents coneixements, valors i pensaments de justícia i igualtat idealitzats en les urbs.

La literatura utòpica, sorgida ja a l’època de Plató però que no es tractà com a un gènere literari més fins al Renaixement, ens parla sobre uns ideals projectats per l’ésser humà com a alternativa al seu món real, que opta per un lloc ideal, en aquest cas, una ciutat més justa i igualitària per a tothom.  

L’artista veu en l’ús de la utopia el mitjà per fer de la ciutat quelcom de diferent, és l’intent de crear des de l’homogeneïtat l’heterogeneïtat. Les ciutats han estat un dels espais més adequats per a la literatura utòpica, ja que aquestes donen lloc a la ideació literària, són vistes com espais plens d’oportunitats de creació.*1  

Així, entre les ciutats i la literatura hi ha relacions de desig i de producció, d’Eros i Poíesis*2, del món sensible al món ideal. Els escriptors, amb la seva literatura, estenen ponts entre el seu interior i l’exterior, entre la seva ànima i la polis, és el pas del microcosmos al macrocosmos.

Des de Plató fins als nostres dies, la literatura sobre les ciutats ha estat expulsada del cànon en alguns moments històrics i també hi ha tornat. La literatura de ciutat no interessava quan es veia com a perillosa, diferent a la realitat i quan es pensava que, per tant, podia distreure del vertader coneixement. Amb Plató i la seva República comença el gust per la literatura urbanística utòpica. Aquest autor optava per una ciutat jerarquitzada a l’igual que les parts de l’ànima, una ciutat ideal on cada persona estava predestinada segons els seus mèrits i les seves capacitats a pertànyer a una classe social en concret. Així es feia possible una ciutat organitzada i justa.  

La utopia literària no torna a tenir tanta transcendència fins al Renaixement, època en què les utopies foren l’esperit de l’Humanisme, amb l’obra de Thomas More Utopia.  En aquesta novel·la es poden observar influències de Plató i de Sant Agustí, en concret de l'obra La Ciutat de Déu. A l’igual que Plató, More ens proposa una ciutat jerarquitzada, patriarcal i tradicionalista. Així i tot, és una crítica de caire pessimista a la noblesa anglesa de la seva època. More somia amb una ciutat sense la propietat privada, on disminueixi la competitivitat, amb una seguretat econòmica per a tots els ciutadans, on la guerra només arribi per defensar la ciutat, on no s’opti per l’expansió territorial, etc. D’aquesta manera, segons More, s’aconsegueix l’ordre i la lògica econòmica i social amb la conseqüència de donar una felicitat tranquil·la a la ciutat.*3   

Altres obres que destaquen en el Renaixement són La Nova Atlàntida de Francis Bacon i La Ciutat del Sol de Tomasso Campanella.

Durant la Il·lustració predominen les utopies al servei de la raó relacionades amb els conceptes de llibertat, igualtat i de condena a la propietat privada. Un dels gèneres utòpics més destacats fou la literatura de viatges, com L’origen de la Desigualtat del Homes de Rousseau.  

Quan arriba el Romanticisme, la literatura no està relacionada amb les ciutats. Els romàntics idealitzen espais sobrenaturals o recorden temps pasats, però no empren la utopia per crear noves alternatives a les ciutats de la seva època, eviten el seu present. Els artistes es refugien en el dolor i la mort, en el seu jo.  

Però alhora, en el mateix segle XIX, una utopia de ciutat diferent es mostra tant a la literatura com a la política. Comença el socialisme utòpic, que veu les ciutats com a clau per donar lloc a un nou sistema econòmic i perquè sigui en aquestes on es doni una transformació radical passant per diferents revolucions. Es pot dir que és en el socialisme utòpic on la teoria de les utopies vol fer-se pràctica per primera vegada.  

Arribats ja al segle XX i XXI ens trobem que no tots els artistes creen una relació entre la seva obra i la ciutat. El que és més, avui dia es veu la literatura utòpica com quelcom d'ignorat. Així, alguns autors en reclamen el retorn*4. Demanen una literatura utòpica i crítica amb la realitat, una literatura que encamini cap a la justícia i la igualtat de totes les persones. Aquesta literatura fou oblidada durant el segle XX i s’ha de tornar a fomentar perquè hi hagi una connexió oberta entre l’obra i la ciutat, on s’evitin els pensaments totalitaris amb els prejudicis i les tradicions fossilitzades,*5 on es fomenti el pensament crític i no el pensament únic ni la peresa intel·lectual.*6 Es reclama, en definitiva, una literatura utòpica que ens guiï cap a una societat utòpica, és a dir, cap a una societat justa.

Notes 

*1Cortés García, F.J. (2003) La construcción del concepto de ciudad a partir de la ideación literaria. Un ensayo antojadizo para reclamar la diferencia, la poética de la ciudad y la utopía literaria.  
*2 Laguna, R. (2008) Literatura y ciudad.  

*3 Calderón Trejo, E. (2004) Ciudad y Utopía.  

*4 Blanco Martínez, R. (1999) La ciudad ausente: utopía y utopismo en el pensamiento occidental. A la introucció d’aquest llibre, el propi autor reivindica la utopia en la literatura ja que aquesta és ignorada amb freqüència.  

*5 Laguna, R. (2008) Literatura y ciudad.  Es fa referència als pensaments del filòsof Gadamer. 

*6 Cortés García, F.J. (2003) La construcción del concepto de ciudad a partir de la ideación literaria. Un ensayo antojadizo para reclamar la diferencia, la poética de la ciudad y la utopía literaria.   - 

Bibliografia
Alcoberro, R. Guía parcial de la literatura utópica. Utopia. Filosofia i pensament.
http://www.alcoberro.info/pdf/utopies2.pdf

Alcoberro, R. Les utopies. Utopia. Filosofia i pensament.  
http://www.alcoberro.info/planes/utopia1.html

Blanco Martínez, R. (1999) La ciudad ausente: utopía y utopismo en el pensamiento occidental. Akal: España. 
Google Books

Calderón Trejo, E. (2004) Ciudad y Utopía. Procesos Históricos. Revista de Historia y Ciencias Sociales. Julio nº 006. Universidad de los Andes. Venezuela.
http://redalyc.uaemex.mx/redalyc/pdf/200/20000603.pdf  

Cortés García, F.J. (2003) La construcción del concepto de ciudad a partir de la ideación literaria. Un ensayo antojadizo para reclamar la diferencia, la poética de la ciudad y la utopía literaria.  “Ciudades, arquitectura y espacio urbano” nº3. Ed: Caja Rural Mediterránea. 
http://www.fundacioncajamar.es/mediterraneo/revista/me0309.pdf 

Laguna, R. (2008) Literatura y ciudad. Facultad de Filosofía y Letras. UNAM 
http://www.rogeliolaguna.com/pdf/lit_y_ciudad_rogeliolaguna.pdf http://www.rogeliolaguna.com/biblio.html