D’una manera o d’una altra vàrem decidir crear una associació en la qual els pilars fonamentals fossin les cultures, les literatures i les llengües, entre d’altres coses. Això va passar perquè tots els que érem aquell vespre reunits a aquell pis fent una cervesa discutíem si allò que acabàvem de veure era o no literatura. O millor dit, per què no ho havia de ser?
A partir d’aquí tot va deixar de ser una utopia i ens vàrem trobar firmant l’acta fundacional i els Estatus on redactàrem les nostres finalitats principals: el foment de la literatura, de la llengua catalana, de tots tipus d’expressions artístiques, de la cultura de les Illes Balears, de la interrelació cultural, dels escacs i dels esports com a eina educativa i de la participació juvenil.
Mentre el redactàvem no sabíem que quatre setmanes després faríem el nostre primer recital poètic. El recital es va fer dia 12 de setembre del 2010 a Maria de la Salut, hi participaven tres poetes i una cantautora que musicava alguns dels poemes recitats. Pel que fa a la posada en escena, els audiovisuals varen tenir un paper molt important i els poetes també ja que els versos que recitaven anaven en sincronia amb les siluetes nues que apareixien a les fotografies.
Uns mesos més tard, l’Acampallengua, celebrada a Campos, ens oferia un espai per presentar El sofà isòsceles, una composició poètica musicada en la que els mateixos protagonistes recitaven els poemes que conformaven la història.
Aquest breu recorregut només és el principi d’ una trajectòria en espiral.
