Seminari de Maria Antònia Massanet sobre Maria-Mercè Marçal

Aquest dijous, dia 25 d'abril de 2013, tindrà lloc el tercer i últim seminari del cicle 'Noves investigadores en literatura', vinculat al projecte d'innovació docent sobre el treball de final de grau que porta a terme l'àrea de literatura del departament de Filologia Catalana. 

L'impartirà Maria Antònia Massanet, investigadora predoctoral de la Universitat de les Illes Balears, amb el títol Cos, gènere i llenguatge a la poesia catalana contemporània. Maria-Mercè Marçal i la construcció d'un cànon poètic no androcèntric. Serà a les 12:00 a la Sala de Juntes de l'edifici Ramon Llull (Campus de la UIB).

Jornada de debat sobre recerca en literatura catalana (19 d'abril de 2013)

Amb els grups de recerca GREIB (Grup de Recerca en Etnopoètica de les Illes Balears) i GRESMED (Grup de Recerca en Estudis Medievals), LiCETC organitza la jornada de debat Literatura catalana: camps de recerca, línies i grups d'investigació (Universitat de les Illes Balears, 19 d'abril de 2013). La jornada es vincula al projecte d'innovació docent El Treball de Fi de Grau en l'àrea de literatura: estratègies de planificació, seguiment, transversalització i difusió, adscrit al programa d'ajuts per a projectes d'innovació i millora de la qualitat docent promogut pel Vicerectorat d'Ordenació Acadèmica de la Universitat de les Illes Balears.  La inscripció és gratuïta, però les places són limitades i cal inscripció prèvia (fins al 12 d'abril, consultau-ne les condicions aquí).

Manuel de Pedrolo, entre el realisme sexual i l’erotisme

Manuel de Pedrolo és sobretot un escriptor conegut per la seva obra més difosa, però tot i així, també ha escrit obres que han estat situades a la perifèria del sistema literari, i no és precisament perquè no gaudissin de la qualitat necessària, sinó simplement perquè durant molt temps el gènere eròtic ha estat desplaçat del cànon, i encara més si tenim en compte que en algunes de les seves obres s’expressa en formes experimentals.

Només a causa de la repressió i de la censura imposada pel règim franquista es pot entendre que un llibre eròtic i en català, com per exemple Obres púbiques, escrit el 1971 no fos editat fins al cap de vint anys; o que la publicació d’Us convida a l’acte, una recopilació de 50 poemes visuals eròtics a càrrec de Xavier Garcia, es perllongués fins el 2000.

Ecocrítica. Quan crítica literària i consciència ecològica s’uneixen.

L’ Ecocrítica o Ecocriticism començà a donar les seves primeres passes en la dècada dels setanta dins la cultura anglosaxona. Aquest nou corrent passà les fronteres i avui dia es pot dir que està present a tots els continents, encara que amb major rellevància als Estats Units gràcies a les formacions d’associacions de professors ecocrítics (ASLE) o revistes dedicades especialment a l’ Ecocrítica (JoE) .
Encara així, la consciència ecològica a la literatura sorgí des de temps enrere, sent una herència del romanticisme i, en el cas de la literatura catalana, les relacions entre l’home i la naturalesa començaren a reflectir-se en la Renaixença i el modernisme amb autors com Joaquim Ruyra, Prudenci, Josep Pla o Jaume Terradas.
Podríem dir que, el que s’entén avui dia com a Ecocrítica, és la teoria literària que examina les relacions entre els escriptors, els texts i el món, aquest últim entès no només com a una esfera social sinó també com una completa “ecosfera”.