Manuel de Pedrolo, entre el realisme sexual i l’erotisme

Manuel de Pedrolo és sobretot un escriptor conegut per la seva obra més difosa, però tot i així, també ha escrit obres que han estat situades a la perifèria del sistema literari, i no és precisament perquè no gaudissin de la qualitat necessària, sinó simplement perquè durant molt temps el gènere eròtic ha estat desplaçat del cànon, i encara més si tenim en compte que en algunes de les seves obres s’expressa en formes experimentals.

Només a causa de la repressió i de la censura imposada pel règim franquista es pot entendre que un llibre eròtic i en català, com per exemple Obres púbiques, escrit el 1971 no fos editat fins al cap de vint anys; o que la publicació d’Us convida a l’acte, una recopilació de 50 poemes visuals eròtics a càrrec de Xavier Garcia, es perllongués fins el 2000.

Un tema a part és la novel·la Els quaderns d’en Marc, l’autoria de la qual és dubtosament anònima ja que molts estudiosos l’han atribuïda al mateix Pedrolo. Aquestes obres i moltes d’altres han ajudat a omplir el buit en la tradició eròtica que s’havia format a la literatura catalana durant l’època franquista, així com també han ajudat a crear els pilars per tal que els nous escriptors d’aquest tipus de literatura tenguessin una base des d’on partir.

Arribat aquest punt i tenint en compte que el gènere eròtic és una mica desconegut, cal que distingim entre el realisme sexual i l’erotisme, termes proposats per Josep Maria Morreres a «La narrativa eròtica catalana». Tal com ja ho indica el propi nom, el realisme sexual fa referència a aquelles obres que presenten els fets sense la intenció de “pujar la libido” als lectors. Un exemple en seria Us convida a l’acte, un recull en el qual la imaginació del lector no hi juga cap paper. En canvi, en l’erotisme hi predomina el joc, els preludis, les descripcions minucioses i la seducció sexual, no només la dels personatges, sinó també la del lector. Obres púbiques i Els quaderns d’en Marc en serien dos magnífics exemples, ja que són obres escrites per tal de desvetllar certes inquietuds luxurioses als seus lectors.

En definitiva, és indiscutible que encara falta molt de temps per assentar una tradició eròtica a la nostra literatura, tant per falta d’escriptors com per falta de lectors, però la qüestió de tot plegat és animar-vos a què descobriu pel vostre compte la faceta més desconeguda de Manuel de Pedrolo i indagar fins a límits insospitats aquesta part de la creació literària.

Elisabet Gayà