L’ Ecocrítica o Ecocriticism començà a donar les seves primeres passes en la dècada dels setanta dins la cultura anglosaxona. Aquest nou corrent passà les fronteres i avui dia es pot dir que està present a tots els continents, encara que amb major rellevància als Estats Units gràcies a les formacions d’associacions de professors ecocrítics (ASLE) o revistes dedicades especialment a l’ Ecocrítica (JoE) .
Encara així, la consciència ecològica a la literatura sorgí des de temps enrere, sent una herència del romanticisme i, en el cas de la literatura catalana, les relacions entre l’home i la naturalesa començaren a reflectir-se en la Renaixença i el modernisme amb autors com Joaquim Ruyra, Prudenci, Josep Pla o Jaume Terradas.
Podríem dir que, el que s’entén avui dia com a Ecocrítica, és la teoria literària que examina les relacions entre els escriptors, els texts i el món, aquest últim entès no només com a una esfera social sinó també com una completa “ecosfera”.
Cal remarcar, però, que aquesta consciència ecològica ha d’ésser tan científica com espiritual, un reconeixement de les interconnexions dels humans entre ells mateixos i amb el seu medi ambient.
L’ Ecocrítica es desenvolupa en tres passes principalment: en un primer moment, es cerquen imatges de la natura dins la literatura canònica identificant així estereotips; posteriorment es fa el mateix amb aquella tradició literària marginada i finalment sorgeix la intenció de relacionar aquestes construccions literàries amb el nostre entorn.
D’aquesta forma, la consciència ecològica unida a diferents crítiques literàries ha donat lloc a diversos moviments. Així trobem l’ecofeminisme, la teologia i el pensament verd; es torna a elaborar el mite de l’apocalipsi vist dins el context de l’holocaust nuclear o la destrucció ecològica del món; l’ecologia profunda, l’ecologia urbana, la literatura de lo tòxic, les vides dels animals, la justícia del medi ambient, el bioregionalisme, la revalorització dels espais, etc .
Aquests moviments són el resultat de la màxima ecològica: “Tot està relacionat amb tot”, ja que la natura interactua amb totes les cultures i societats, sent l’ Ecocrítica un corrent interdisciplinari.
En el cas de la literatura catalana, és cert que encara l’Ecocrítica no ha agafat força, però sí un creixent interès. De fet, a Catalunya, es celebren les Jornades Literàries “Una Sola Terra” on ja s’han tractat temes com “l’impacte de la societat de consum i la globalització econòmica sobre les cultures primitives” o “com el pensament ecologista influeix en la literatura catalanista” .
Dins aquestes Jornades Literàries es fa una crítica a la situació actual de la literatura ecologista catalana, ja que “les editorials prefereixen traduir els best-sellers anglosaxons, els quals s’allunyen de la nostra realitat”. Així és necessària la difusió i l’impuls dels nous corrents literaris “fets a casa” i la creació d’una consciència ecologista dins la nostra societat.
La finalitat dels ecocrítics serà fomentar el pensament sobre el que suposen avui dia les relacions entre els humans i el nostre desenvolupament global amb el medi en el qual vivim, tenint en compte la actual crisi econòmica però també ecològica que sofrim, mitjançant els valors de respecte a la natura que transmet l’Ecocrítica.
Bibliografia
ASLE. The Association for the Study of Literature and Environment.
http://www.asle.org/site/home/
Binns, Niall. Ecocrítica, ecocriticism, ¿otra moda en las aulas? Babab.com Març 2001. Consultat el Maig 2011.
http://www.babab.com/no07/ecocritica.htm
Glotfelty, Cheryll. What is Ecocriticism? Defining Ecocritical Theory and Practice. Introduction to Ecocriticism. Ecocritical library. ASLE (Association for the Study of Literature and Environment).
http://www.asle.org/site/resources/ecocritical-library/intro/defining/glotfelty/
Marshall, Ian. The ecocritical heritage. Defining Ecocritical Theory and Practice. Introduction to Ecocriticism. Ecocritical library. ASLE (Association for the Study of Literature and Environment).
http://www.asle.org/site/resources/ecocritical-library/intro/defining/marshall/
The Journal of Ecocriticism. A New Journal of Nature, Society and Literature.
http://ojs.unbc.ca/index.php/joe/index
Vilanova, Santi. L’ecologisme en la literatura i periodisme catalans. Tornaveu. Associacionisme i Cultura. 20/12/2010. Consultat el maig de 2011.
http://www.tornaveu.cat/edicio-25/article/8554/lecologisme-en-la-literatura-i-el-periodisme-catalans
Laura Escandell Pou.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada