L'espiga del buit, de Miquel Bezares

L’escriptor llucmajorer Miquel Bezares ha estat recentment guardonat amb el premi Serra d’Or de poesia pel seu llibre L’espiga del buit, pel qual ja li havia estat atorgat, l’any passat, el premi Maria Mercè Marçal.
L’espiga del buit, amb el títol manllevat d’un vers de l’anterior poemari de Bezares, Anvers, es troba a la cruïlla entre el Tríptic del vers (nom que l’autor empra per referir-se als seus darrers tres poemaris: Versllum, El convers i Anvers) i una nova línia poètica per a l’autor. Així, L’espiga del buit, retorna després de tres anys amb un to intimista que, amb ressons del Tríptic, aconsegueix dotar de força i significat cada paraula i cada vers mitjançant uns recursos tipogràfics atrevits i un llenguatge poètic detallista i molt treballat.
L’espiga del buit és el fruit que ens dóna l’absència, el no-res, el fruit de la sensació de buidor com a estat anímic. En el cas de Bezares, aquest buit és un buit en la seva producció poètica i l’espiga que d’aquest temps en sorgeix és aquest llibre de versos curts que, gràcies als recursos literaris i tipogràfics que empra, permet que el lector pugui capbussar-se en aquesta buidor i que, a poc a poc, vagi omplint-la i extraient-ne el fruit.

Estructurat en tres parts, en la primera, "L’estigma", de temàtica amorosa, els versos són curts (alguns són, fins i tot, monosíl•labs) i, situats a l’esquerra, creen un gran blanc a la pàgina. Un buit que, amb els mots i el seu significat, s’anirà emplenant. D’altra banda, la puntuació entremaliada, absent en aquesta primera part, i el fet de ser versos d’art menor, fan possible que cada paraula tengui el seu propi pes i adquireixi importància dins el poema.
La segona part, "Arrel incerta" amb uns poemes més personals i íntims, de versos més llargs i ordenats, desprèn la passió per l’amor i la paraula i ens amaga un interessant acròstic que resumeix a la perfecció l’essència del llibre.
En la darrera, "L’espiga del buit", és on apareix de manera més representativa el jo líric i és la demostració que del buit se’n pot extreure alguna cosa, tots els versos que han anat amarant-nos durant aquest petit viatge que ens ofereix Bezares.
Per tot això i aprofitant l’avinentesa, m’agradaria convidar-vos a endinsar-vos en aquesta poètica delicada de mots consistents perquè redescobriu aquesta espiga del buit i ompliu els vostres buits amb una poesia amb molta ànima que, de ben segur, us farà gaudir.
Xisca Castell