Ecocrítica. Quan crítica literària i consciència ecològica s’uneixen.

L’ Ecocrítica o Ecocriticism començà a donar les seves primeres passes en la dècada dels setanta dins la cultura anglosaxona. Aquest nou corrent passà les fronteres i avui dia es pot dir que està present a tots els continents, encara que amb major rellevància als Estats Units gràcies a les formacions d’associacions de professors ecocrítics (ASLE) o revistes dedicades especialment a l’ Ecocrítica (JoE) .
Encara així, la consciència ecològica a la literatura sorgí des de temps enrere, sent una herència del romanticisme i, en el cas de la literatura catalana, les relacions entre l’home i la naturalesa començaren a reflectir-se en la Renaixença i el modernisme amb autors com Joaquim Ruyra, Prudenci, Josep Pla o Jaume Terradas.
Podríem dir que, el que s’entén avui dia com a Ecocrítica, és la teoria literària que examina les relacions entre els escriptors, els texts i el món, aquest últim entès no només com a una esfera social sinó també com una completa “ecosfera”.