Aquest poema visual és del llibre d'Andreu Terrades Aliorna dibuixada (1976). En la pàgina del projecte PeC, podeu llegir (o mirar!) el llibre complet, així com també d'altres volums i revistes de literatura experimental produïts dels anys setanta ençà a l'àmbit català. Es tracta d'una pàgina en constant actualització, on trobareu una biblioteca virtual que posa a la disposició del públic en general textos que fins ara eren de difícil accés. Hi trobareu també una antologia de textos crítics sobre literatura i experimentació. Aquí transcric la presentació del projecte, que apareix a la pàgina del PeC:
"El projecte
La poesia experimental catalana del període 1970-1990: discursos, representacions, recepció, infraestructures de difusió i marc sociocultural (PeC), impulsat pel grup de recerca
LiCETC de la Universitat de les Illes Balears, combina plantejaments de la historiografia i la crítica literària, la literatura comparada i els estudis culturals per tal d’abordar les poètiques experimentals de les dècades dels 70 i els 80: aquelles que sorgeixen en la franja que s’estén entre els primers experimentadors de la postguerra, com Joan Brossa i Guillem Viladot, i les experiències polipoètiques dels 90 (Eduard Escoffet, Josep Pedrals, J. R. Roig...).
La ubicació de la poesia experimental en els marges del cànon literari català, que la rebutja i alhora la necessita per esdevenir complet, facilita la seva obertura a llenguatges i pràctiques com el textualisme, el lletrisme i l’espacialisme d’origen francès, el concretisme d’arrel brasilera i la poesia visiva italiana. El terme experimentació pot tenir molts sentits. Aquí ens interessa rellegir les poètiques que aporten al sistema literari català formes diverses de ruptura textual (com el joc amb el format, el codi i el suport, o la incorporació d’elements visuals), però també noves maneres de comunicació del poema (per mitjà de la reivindicació de la performance i de l’oralitat, per exemple).
A títol indicatiu, la nòmina d’autors en què s’inspira el projecte inclou, entre molts altres, Vicenç Altaió, Josep Albertí, J. M. Calleja, Enric Casasses, Jordi Domènech, Patrick Gifreu, Carles Hac Mor, Damià Huguet, Joan Palou, Santi Pau, Perejaume, Marcel Pey, Jordi Pope, Joaquim Sala-Sanahuja, Josep-Lluís Seguí, Víctor Sunyol i Andreu Terrades".
Com ens va explicar Xavier Garcia en la seva conferència del cicle "Lírica i deslírica", la poesia visual de Pedrolo no va aparèixer publicada en forma de reculls durant la vida del poeta i gran part encara roman inèdita. Els seus poemes visuals són experiments curiosos en l'obra d'un autor que es coneix sobretot per la seva narrativa. Sovint empren com a tècnica el collage i juguen amb els cossos, l'erotisme i l'humor.
