Les fronteres són una de les metàfores més productives de la nostra contemporaneïtat. Espais de contacte i de conflicte, acaben fent-se aparents en un món que aparentment ha tendit a difuminar-les. Així, en l’era de la xarxa global, els que vessen continguts de lliure accés a internet són detinguts. En l’univers dels mitjans de transport que ens permeten despertar-nos a Palma i dormir a Taiwan, ens obliguen a llevar les sabates per passar els controls dels aeroports. Les fronteres són espais de control però també marcs productius on els conflictes latents es fan visibles, on les convencions mostren la seva productiva artificialitat, on els límits entre les cultures es tornen osmòtics.
La literatura i l’art, han jugat des de sempre amb aquesta productivitat revulsiva del fronterer. En aquest exemplar de l’Exblog ens proposàvem transitar aquest espai de fronteres interartístiques, I així ho fan les tres entrades que hi podeu consultar. Xisca Castells parla de la pluralitat productiva dels contactes entre música i literatura. Maria Ruiz comenta una de les propostes de treball interartístic que implicà conjuntament Joan Brossa i Antoni Tàpies en un volum col·lectiu titulat Novel·la. Elisabet Gayà recorre les possibilitats de mestissatge entre poesia, imatge i so en la videopoesia d’Ester Xargay.
Voldríem haver inclòs més col·laboracions en el volum, però ens hem quedats aturats per causa d’una altra frontera, la que en el nostre calendari acadèmic marca la data dels exàmens a la Universitat de les Illes Balears. Esperam que, en passar-la, us puguem oferir més continguts en aquest espai també transgressor de fronteres entre l’acadèmic i el divulgatiu, les aules i el món, que vol ser l’Exblog.
Acabam d'incloure un nou article a aquesta secció, una interessantíssima reflexió de Maria Antònia Massanet, investigadora sobre poesia i estudis de gènere, al tema de les fronteres entre gèneres i el lloc subversiu de la intertextualitat. No deixeu de llegir-la!
ResponElimina